domingo, 24 de noviembre de 2013

90a Jean Bouin


Avui era un d'aquells dies en què a una li costa desnganxar-se dels llençols, sobretot si són les 6 del matí, et toca anar a córrer una 10K a les 9 i l'aplicació meteorològica del mòbil t'adverteix que la sensació tèrmica a Barcelona és de 4 graus… Però aquest matí se celebrava la 90a Jean Bouin i, com és habitual els diumenges, les vambes i els dorsals ja ens esperàven impacients per sortir a córrer.

Tot i això, la primera mala notícia del dia no tardaria en arribar. La Míriam ha passat una mala nit i no tenia el cos pel trote d'un 10K, així que ha hagut de resignar-se i no ha pogut córrer aquest matí. Això sí, m'ha acompanyat i m'ha fet el gran favor de guardar-me el xandall i les coses, la qual cosa m'ha permès escalfar ben abrigada i no passar tant de fred com esperava.

Com que ja m'havia llevat mandrosa, he desestimat la idea de millorar la marca i he sortit amb la intenció de mantenir un ritme semblant a la darrera 10K (la del Clot, on havia marcat 42:44). Ho he pogut aconseguir, entrant per sota dels 43 (pels pèls, amb una marca de 42:57), tot i la pujada del Paral·lel i dels últims carrerons pel Poble-Sec els darrers 2 o 3 km de la cursa. En aquest sentit, he quedat satisfeta.


La nota més negativa (a part dels errors de l'organització que detallaré a continuació), és que, just a l'acabar, he notat una molèstia a l'isquiotibial dret que no m'ha agradat gens. A veure demà com pinta la cosa, esperem que no sigui res i que pugui acabar aquesta primera fase de la temporada complint (més o menys) tots els objectius marcats.

La propera cursa que ens espera és la 5K de Sant Andreu, on posarem a prova la nostra velocitat!

L'anàlisi de la cursa

Però resultats i sensacions a banda, avui no he sortit gens contenta de la 90a edició de la Jean Bouin. I és que, al meu entendre, ha estat una d'aquelles curses en què es donen gairebé totes les típiques notes negatives que poden passar en un esdeveniment d'aquestes carecterístiques:

- Calaixos insuficients a la sortida i amb tothom colant-se on no li tocava. Amb més de 13.000 corredors a la cursa de 10K, ja era força evident que 4 calaixos no permetrien una sortida neta i que no podríem aprofitar el desnivell negatiu del primer quilòmetre. Però és que, a més a més, a això cal sumar-li el fet que moltíssima gent de l'últim calaix ha aprofitat l'avinentesa, el descontrol i les valles de mig metre per saltar i colar-se als calaixos del davant. És cert que he vist gent de l'organització fent fora alguns dels que es colaven, però és que n'hi havien tants que era impossible que una sola persona, a tres minuts del tret de sortida, fos capaç de fer fora tothom que no estava ben situat. Pitjor que a la cursa del Corte Inglés… perquè almenys allà és gratis!

- Avituallament massificat i en un mal lloc. No sé si ha estat per la quanitat de corredors o perquè el carrer era estret, o perquè hi havia gent de ritmes molts diversos corrent alhora (suposo que a causa del descontrol a la sortida), que fins que no m'he trobat l'avituallament a sobre no l'he vist. A més, s'ha format com una mena de tap que ha fet que hagués de baixar moltíssim el ritme durant ben bé mig quilòmetre.

- Més retallades que a la Generalitat. Avui semblava que havien començat les rebaixes del running: "apuntis a una 10K, corri 9,3km i faci la marca de la seva vida…". En fi, ja se sap que sempre hi ha el llest que aprofita les cantonades per rebaixar metres, però és que avui m'ha semblat espectacular. Semblava que el recorregut oficial fos el retallat i no pas l'altre. Si erem 3 que respectàvem els girs per la calçada ja érem molts. La resta, per la vorera o per on fes falta, davant la mirada dels organitzadors, que és el que més sorprèn.

En fi, que segurament l'any que ve ens ho pensarem dos cops abans d'apuntar-nos-hi, sobretot tenint en compte el preu (17 euros!!!). Això sí, a la bossa del corredor hi venia un Caldo Aneto, que amb la fresqueta de l'hivern sempre és d'agrair!

domingo, 17 de noviembre de 2013

Cursa del Clot - Camp de l'Arpa - Verneda



Aquest diumenge pel matí ens hem apropat fins al barri del Clot per córrer la XXXIV Cursa del Clot. La previsió meteorològica per aquest cap de setmana no deixava lloc a l'optimisme, i la tempesta que ha caigut aquesta passada matinada aventurava una cursa passada per aigua. Tot i això, quan ens hem llevat aquest matí no ens hem acovardit i ens hem posat les piles per afrontar amb força aquesta cursa. De fet, avui estàvem "obligades" a fer marca, perquè aquesta setmana hem reduït el volum de l'entrenament però n'hem augmentat la intensitat (i hem pasat a descarregar pel fisio!), la qual cosa ens ha permès arribar a aquesta cursa prou descansades i amb les cames a punt, sense molèsties… que ja tocava!

El cas és que quan hem arribat a la zona de la sortida de la cursa per recollir els dorsals i deixar les coses al guardaroba encara plovia, i les esperances que aturés en algun moment del matí s'anaven esvaïnt. Tot i això, l'organització havia habilitat la sala d'actes del Foment Martinenc per a la recollida de la samarreta i el fet de poder-nos esperar a raser fins a l'hora de l'escalfament ha estat un luxe impagable. I això és el que hem fet.

Quan a les 9 hem tret el cap al carrer per escalfar hem vist que… no plovia! I a sobre semblava que s'obrien clarianes, perquè es podien veure trossos de cel d'un blau llampant entre els núvols trencats. Genial! Hem pensat que podria ser que la cosa aguantés i que finalment podríem córrer la cursa sense mullar-nos. Però quan hem acabat l'escalfament i ens hem situat als nostres calaixos de sortida, justament 5 minuts abans que s'iniciés la cursa, ha arrencat a ploure. Està clar que no es pot tenir tot en aquesta vida. Per sort, l'espera no s'ha fet molt llarga i de seguida hem començat a córrer. Mai abans havíem fet una cursa passada per aigua, i de fet només un cop hem entrenat sota la pluja, així que avui es tractava de gaudir una experiència nova i agafar experiència amb aquest tipus de climatologia, que està clar que haurem de combatre sovint aquesta època de l'any…


Pel que fa a les nostres sensacions avui al córrer la cursa del Clot, podem dir que hem acabat ben satisfetes. La Míriam ha aconseguit reduir en més de 2 minuts la seva millor marca personal! Ha aconseguit entrar a meta amb un temps de 46:40… Una canya! I en menys de 40 dies! Simplement brutal… En el meu cas (Lara), he retallat alguns segons la meva darrera MMP, marcant un crono de 42:44, que em situa ja com a sub43. Així que ha valgut la pena l'esforç i la remullada. I és que ha caigut un bon xàfec finalment.

A més, en el meu cas he acabat 6a de la general i he aconseguit pujar al podi com a 1a classificada de la meva categoria, la qual cosa sempre fa il·lusió. La setmana vinent estarem a la Jean Bouin on intentarem fer un bon paper (tot i que és possible que no puguem millorar marca perquè tornem a carregar força aquesta setmana amb l'entrenament).





















L'anàlisi de la cursa

Tot i la pluja, avui hem sortit molt contentes d'aquesta cursa i no només pels resultats obtinguts. L'organització ens ha semblat excel·lent. El servei de guardaroba ordenat, amb un munt de voluntaris. Com que hem arribat ben d'hora no hem hagut de fer gens de cua per recollir els dorsals ni per deixar les motxilles i, a l'acabar, la gran quantitat de voluntaris i voluntàries han fet que la cua fins al guardaroba s'enllestís ràpidament.

Poder gaudir de les instal·lacions de l'institut Zafra i del Foment Martinenc (vestuaris, lavabos per dones i, per tant, sense cues, nets i polits, amb paper…, un lloc on estar a raser i no passar fred, etc.) ha estat, simplement, un luxe.

Pel que fa a l'avituallament, ha estat de les vegades en què he pogut agafar l'aigua amb més facilitat i sense topar-me amb ningú ni haver de baixar el ritme per l'aglomeració de gent. Suposo que això ho fa també el fet que fos una cursa "petita" (en contraposició a la de la Mercè, o Bombers o aquestes més populars), però la veritat és que no puc posar cap "però" a l'organització.

El que potser ha estat més "matador" ha estat el circuit, tot i que també està bé de tant en tant apretar les dents i haver de patir una miqueta a les pujades… La veritat és que jo no m'esperava que el recorregut fos tan exigent ja que, tot i que he caminat sovint per la zona, la pujada que fa el carrer Independència o el carrer Muntanya no ho semblen tant quan les fas passejant. A més, ens ha tocat pujar-les a l'inici (entre el primer i el segon quilòmetre) i cap al final (per allà els volts del quilòmetre 8), i això li ha sumat dificultat al traçat, ja que en el primer cas encara no tenim la màquina a tope i, en el segon, tot esforç sembla més dur a causa dels quilòmetres acumulats. Ara bé, res que no es pugui superar amb una mica de fortalesa mental i unes cames ben preparades per l'ocasió!

martes, 12 de noviembre de 2013

Cursa de la Dona



Aquest cap de setmana hem participat a la Cursa de la Dona, una cursa d'uns 7 quilòmetres pel centre de Barcelona i que té per objectiu principal recaptar diners per la investigació contra el càncer de mama. 

Una cursa amb molt bon ambient i molt ben organitzada i que, en el meu cas, tenia pensat sortir del calaix orientatiu anomenat "caminadores", és a dir, fer la cursa caminant (hi havia calaixos de 35', 45' i l'esmentat anteriorment), ja que encara arrossego molèsties a la cuixa i no volia forçar massa "la màquina", i si a això li sumem que encara m'acompanya una tos seca molt molesta, doncs el panorama no era massa esperançador. En el cas de la Lara, tres quarts del mateix, arrossega sobrecàrregues musculars que no li van permetre arribar a aquesta cursa en la millor de les condicions. 

Però vet aquí que en el calaix dels 35' vam veure que hi havia un bon tros per poder escalfar bé i no ens ho vam pensar: a primera fila! Tres, dos, un... i a córrer!! Quina sensació més "molona" això de sortir des de ben endavant! De cop van desaparèixer les molèsties al veure el camí buit de corredores i no m'ho vaig pensar: "hasta que el cuerpo aguante"! Primer 1000 en un temps de 3:45, i la Lara, 3:36. Els temps que vam marcar van ser:

Lara: 28:26
Míriam: 30:16



Un temps que ni de bon tros vaig poder pensar que faria, ja que el ritme mitjà durant la cursa va ser de 4:25, ritme que està per sota del ritme objectiu que tinc marcat per a la Cursa de la Sagrera, que és 4:30. Molt satisfeta pel temps aconseguit, tot i que a l'acabar la cursa vaig tornar a la "realitat" i la meva dolència a la cuixa va tornar a fer acte de presència… En el cas de la Lara, va anar de més a menys ja que tenia les cames molt i molt carregades i no va poder marcar ritme. 

La setmana vinent ens espera la Cursa del Clot-Camp de l'Arpa, una 10.000 amb un recorregut ben divertit i alhora desafiant i que ens ha de permetre poder millorar la nostra mmp... Ànims i endavant!!! 

martes, 5 de noviembre de 2013

Cros Popular de Sants

Bé, amb dos dies de retard però ens posem a fer la crònica del Cros Popular de Sants!



Diumenge feia un d'aquells dies genials per córrer (solet a estones, temperatura agradable, ni fred ni calor… i una mica de ventet que, encara que de vegades et frena, també s'agraeix quan puja la temperatura del cos). A més, la cursa començava a les 10:00, així que no calia matinar excessivament. Tot era perfecte… excepte el nostre estat de forma! Aquestes setmanes ens trobem en la fase més exigent de l'entrenament (màxim volum i pujant dia a dia la intensitat…) i això s'ha deixat notar: fatiga, sobrecàrregues, contractures…

La més danmificada en aquest cas va ser la Míriam, que arrossega des de fa una setmana forces molèsties a la zona del recte anterior i del psoas, la qual cosa li impedeix pràcticament córrer. Per això, va haver de sortir a "trotar" aquests 10K sense cap tipus de pretensió més enllà d'acabar la cursa amb les mínimes molèsties possibles. Si a això li sumem el fet que estava força refredada… al final va poder creuar abans de l'hora (54:46) i va poder tornar caminant a casa. Ja és molt! A partir d'ara a fer bondat i reposar una mica per recuperar la musculatura.



En el meu cas, vaig sortir apretant bastant des de l'inici per posar-me una mica a prova i aprofitar per fer un entrenament intens. Els primers quilòmetres vaig notar molt la fatiga acumulada dels últims entrenaments, i tot i que vaig poder completar els primers 5.000 en 21:19, a la segona volta vaig punxar força i lluny de poder millorar el ritme vaig anar perdent pistonada. Al final, però, vaig entrar marcant un 43:19, renovant un altre cop la meva MMP i amb ganes de comprovar quina és l'evolució de cara a les pròximes curses, quan no estigui tan carregada de cames.

Pel que fa a la cursa, una experiència genial, especialment per la xocolata amb coca que ens esperava a l'arribada. Un tros de cel després de gastar tant de sucre! Jo me'n vaig menjar dues racions, perquè la Míriam no va quedar-ne tan fascinada i em va oferir la seva part. També hi havia trossos de taronja, suc de taronja (del McDonald's, però tot s'agraiex en aquell moment) i aigua. Tot molt ben muntat a la Rambla del Brasil, sense massa cues ni aglomeracions a l'arribada i amb un munt de voluntaris que ho tenien tot a punt. La mateixa opinió pel que fa als avituallaments i al servei de guardaroba. La veritat, una cursa molt i molt ben organitzada.

El recorregut també és agradable, perquè combina carrerons estrets amb vies més amples i, tot i ser dues voltes al barri, la segona volta és força diferent a la primera i això fa que no es faci monòton en cap moment. Des del meu punt de vista, i suposo que fruit de la càrrega d'entrenament que portava a sobre, em va semblar un recorregut més exigent que la resta de 10K que he corregut a Barcelona. Almenys, les meves cames van notar les pujades, especialment el tram final, on vaig ser incapaç d'apretar. De totes maneres, és possible fer-hi marca (com jo ho vaig fer) perquè els desnivells no impedeixen mantenir el ritme (tot i que potser cal apretar una miqueta més les dents!)

El pròxim cap de setmana ens espera la Cursa de la Dona, prop de 6 o 7 quilòmetres on sortirem a córrer a mode d'entrenament (aprofitant que no és puntuable), i d'aquí a dues setmanes anirem cap al Clot a córrer la seva cursa popular… a veure si allà comencem a volar de veritat!